50 dies, quina locura. Quan ens van dir dues setmanes ens va semblar una muntanya i ja en van set. Avui tocaria posar el vídeo d’aquella cançó del Sabina, Quién me ha robado el mes d’abril, però com que és un fatxós, que es foti, que encara li donaríem uns cèntims.
Ahir em vaig passar amb les dades històriques, ho reconec, avui intentaré controlar-me, però no asseguro res. L’escrit és viu i a mida que avança es va transformant. De moment explico les novetats del dia.
Ahir vaig assabentar-me de què sóc una persona vulnerable. Si això volgués dir que sóc sensible i que les coses m’afecten, ja ho sabia. Però no va per aquí. Va per la pandèmia. Vaig llegir que els diagnosticats d’hipertensió som un grup de risc. Hosti. La meva doctora m’ha enviat un informe pel Servei de Prevenció de Riscos de la feina. A veure què em diuen. Que si he de continuar amb el teletreball, cap problema, però em sembla exagerat. Jo estic bé i amb lo prim que estic la tensió se m’ha regularitzat, des del setembre he passat de 3 pastilles diàries a només mitja. El tema té la seva transcendència, si s’acaba el confinament s’acaba aquest diari. O li hauré de canviar el nom, no ho sé. Doncs això, que esperem.
El tema de l’aprimament té un problema associat. Fins que no obrin les botigues no tinc roba per posar-me. Tota em va enorme. Em vaig comprar coses abans, però d’hivern, si comença a fer caloreta no tinc res. I ara mateix veig malament anar al REC.
Clar que abans de sortir ens hauríem d’aclarir. En quina fase estem? N’hi ha quatre, de la 0 a la 3. Ja comencem. La primera no podia ser la 1. La 0. Dissabte podem sortir a caminar, però això serà una altra locura, com la dels nens. Tots al carrer. Casi que m’esperi a dilluns.
- No calla, que avui ho modificaran i sortirem per grups.
- En quin grup estic. No ho sé. Al dels vulnerables? Al dels funcionaris? Al dels antipàtics?
- No, per edats.
- Al dels avis.
Ara han dit que podem fer esport de 6 a 10 del matí. Amalur, les 6 una mica tard per tu, no? A mi em va bé, hi aniré a quarts de 9.
De moment avui he pujat al terrat. No hi anava des de divendres i s’ha notat en la marca. Fatal. De tota manera per mi que falla alguna cosa. Només cal veure el GPS. On es suposa que he anat? Com per guiar-me per la muntanya.
I ara que sembla que ja es veu el final, fem balanç dels propòsits del 1r dia:
- Fer exercici
- Ordenar els papers que reuneixo cada cop que anem de vacances
- Ordenar els llibres
- Escriure al bloc
Només he aconseguit fer el primer i el darrer, però tampoc cada dia. Ep! Ahir vaig fer peix al forn per dinar. Uns llenguados que vaig pillar al mercat. Primera vegada i em van quedar la mar de bons. Alguna cosa hem de treure de tot això.
Avui s’ha acabat el gran concurs Coneixes Vilanova? 3.0 Confinment Edition. Ens ha donat 4 o 5 dies de vidilla. Campions Sergi i Maria. Té a veure que són els dos únics que estan treballant i surten al carrer? O són hores d’street view? Les dues coses? També van guanyar el de Can Trajo. Nens, a la que es pugui jugueu a la Primitiva! Vaig estar 3 caps de setmana per preparar-lo, buscant imatges, tapant els noms… també a mi m’ha servit de distracció.
Per cert, és que no puc evitar-ho. si parlem de buscar imatges he d’explicar una cosa que sé i que no serveix per a res.
Resulta que l’any 2000 la Jennifer López es va presentar a l’entrega dels Grammy amb aquest vestit
Quan la gent el va veure a la tele va desencadenar una bogeria col·lectiva semblant a la dels biquinis que dèiem l’altre dia. Tothom va començar a buscar a internet a veure si trobava la foto. En aquell temps els cercadors et donaven tota una fila de links i havies d’entrar un per un a veure que hi havia. Google ja feia tres anys que existia, però aleshores el més populars eren Yahoo! i Altavista, que van acabar fusionant-se.
Al veure les estadístiques de les cerques del dia el jefe de Google va posar un equip a treballar i el resultat va ser Google Imatges. Gràcies a la J-LO i a Versace. Quines coses.
El bloc del Pere 