Entre el dia que fa i que ja en portem 40 tancats m’ha vingut al cap una cosa que estudiàvem a l’escola franquista i que els joves descreguts no deveu conèixer: la Història Sagrada.
S’explica al llibre del Gènesis, un dels que formen la Bíblia, que Déu nostresinyor, veient la maldat que hi havia al món va decidir castigar la humanitat. Per fer-ho va fer ploure durant 40 dies i 40 nits. La Terra es va inundar i només es va salvar Noè i la seva família, formada per la dona i tres fills: Sem, Cam i Jafet. Noè va construir una arca, un vaixell, on va embarcar una parella d’animals de cada espècie, per tal de repoblar la terra després del diluvi.
Per anunciar que ja parava de ploure Déu va inventar l’arc de sant Martí, que encara avui ens avisa que la pluja està parant. El vaixell va quedar embarrancat al mont Ararat, a la frontera entre les actuals Armènia i Turquia, i des d’allà es van repartir pel món, els animals i els fills. Sem va anar cap a l’Orient Mitjà, per això es diuen pobles semítics; Cam va anar a l’Àfrica, per això es diuen pobles Camítics i Jafet va venir a Europa, per això no ens diem pobles jafetians, perquè nosaltres som europeus i no necessitem que ningú ens posi noms.
Us estareu preguntant que si dels animals va fer salvar una parella de cada espècie, per què no va salvar cap dona? (només la mare, però era molt vella i fixeu-vos que ni tan sols sabem el nom) i com van poder 3 nois sols, sense cap dona, repoblar tot el món conegut? Doncs us apunteu a catequesi i allà us ho explicaran.
(Apunt pels molt grans, recordeu al Pérez de Tudela? Aquell alpinista que sempre estava en merders? Doncs ara es dedica a buscar l l’Arca de Noè, aquí ho explica.)
La història del diluvi universal està present en altres cultures, per exemple el text bíblic relatiu al diluvi és una còpia literal de l’Epopeia de Gilgamesh, escrita a Babilònia uns 2.000 anys abans. En ella Utnapishtim és qui es salva de la fúria del déu Enlil.
La podeu llegir aquí:
Però si no us en sortiu gaire bé amb l’escriptura cuneiforme us puc deixar la versió en català, que la tinc. Sara i Maria d’aquest tipus d’escriptura en vam parlar al Louvre, recordeu?.
Total, a què ha vingut aquest rollo. Doncs que si a la Terra regnava la maldat de tal manera que Déu la va castigar durant 40 dies, hosti! Que ja els portem! Ja n’hi ha prou, no? Que no sigui que nosaltres tampoc no ens portem gaire bé, principalment amb la Terra.
Una altra història sagrada.
Jesús va decidir anar al desert a fer abstinència i meditació. L’Evangeli segons sant Mateu diu “després d’haver fet dejú durant 40 dies i 40 nits, va tenir gana” Hosti, a veure! després el va temptar el dimoni oferint-li pa i ell va contestar una frase que haureu sentit algun cop: “no només de pa viu l’home” però això és una altra història. La qüestió és que el mateix Jesucrist va considerar que amb 40 dies ja n’hi havia prou. Doncs insisteixo. Ja els portem! Per cert, per això dura 40 dies la quaresma, perquè fem dejú 40 dies com va fer Ell.
Val, ja paro.
Deixem-nos de collonades.
Avui he fet caldo, que ha tornat l’hivern. Mentre l’olla feia xup-xup he sentit a la ràdio una roda de premsa del govern municipal. La regidora de serveis viaris ha dit que durant la setmana santa va haver-hi un increment gran d’escombraries i de consum d’aigua. Què vol dir això? Doncs que van venir els de les segones residències.
El que dèiem, no ens portem bé.
Poc ens passa per lo burrus que som.
El bloc del Pere 